Persona que transportava mercaderies amb un carro tirat per bèsties de càrrega, a més de notícies d'un lloc a l'altre, i que quan ho feia a gran distància, entre ciutats, pobles o cases molt allunyats del punt de partida, se li nomenava:
TRAGINER DE CARRERA.
A València hi ha documents registrats respecte a l'ofici com el de l'any 1395 pel que el pintor Antoni d'Exarch (1353-1420, València) feu de fiança de l'aveïnament del traginer Alfons Martí.
“N’Alfonso Martí, traginer, habitant en la parròquia de Santa Maria en la placeta appellada d’en Serrador, jura lo veynatge de la ciutat de València a x anys primers vinents, etcètera, ut supra in forma nova. Fide n’Anthoni d’Exarch, pintor, present, et cètera.
Testes, iidem Guillermus Rubei, notarius et Iacobus Roqua, scriptor.”
Al 1431, el capítol de la Catedral de València, va acordar que es fessen el guardapols (polseres) del retaule Major. Encarrec que, en part, se li va fer al pintor Gonçal de Sarrià. Al setembre Joan Çanon, sotsobrer, va comprar una mà de paper perquè dit pintor dibuixe els patrons de les imatges. El paper i dos peces fusta que componien l'obra i, fins i tot, una quantitat de pa d'or perquè les daurés, van ser portats a la casa de Gonçal per un traginer.
Rebien el nom traginer de garrot quan els generes eren portats a l'esquena de l'animal i qui els recollia a vora mar, puix era el traginer de mar.
Rebés un nom o altre, la seua feina era important quant a relacionar mercaders i mercaderies d'uns llocs a altres a més de ser portadors d'informació.
Buen día y buen camino.
Buen día y buen camino.
No hay comentarios:
Publicar un comentario