Es tracta d'una de les
festes amb més importància que es celebren la ciutat de València i, per extensió, a algunes
poblacions de la província d'aquella i altres com la de Castelló del Pla i
Alacant, encara que en aquesta darrera es festegen al mes de juny amb la
denominació de fogueres de Sant Joan, però aquesta té una connotació més aviat
pagana, ja que per tot arreu de la comunitat es fan fogueres de llenya a vora
platja o altres llocs i sembla que es tracta de l'acabament del primer-temps i es dóna la
benvinguda l'estiu.
Avui en dia, i gràcies
als mitjans de comunicació, la festa fallera és molt coneguda per tot el mon,
així que si a algú l'interessa i té la possibilitat de connectar-se a Internet pot veure tots els diversos espectacles, entre el que destaquem els de la
traca i coets, com la mascletà
o els castells de focs, però el que dóna vivor a la
festa són els "ninots"
que en sí fan el muntatge de falla i que hui en dia, a part d'ésser aquells de diversa grandària, en alguns casos
gegants, amb molt de color, vistositat i diversió, és tracta d'una
crítica amb plena d'ironia i gràcia vers la societat valenciana, a més a més de
l'espanyola, en especial a la política. Però vaja, ja no compte res més ¡Vine i
viu la festa!
"Mascletà" I. Pinazo
Ara bé, us vaig a explicar una mica els seus orígens i començar per la
paraula falla, que a l'edat mitjana i en la llengua valenciana significava
torxa, o siga que als inicies no era altra
cosa que les llums que es posaven als castells, als murs o a les torres de
la ciutat
i així tindre il·luminació de cara la nit per a poder vigilar la
defensa de la població. Aquest fet es compta als "Llibre dels feits", ja que parla que els cavallers de Jaume I portaven aquest tipus de llum per a il.luminar-se.
Òbviament de les torxes o falles també es va fer ús per als carrers quan es feia la festa en ells. O siga festes amb falles i ja sabem que la llengua és viva. Però com molt fets històric que tenen un origen de molt llunyà, no li falten les llegendes.
Com sabeu, el dia més important és el 19 de març, sant Josep, quan es celebra el dia del patró dels fusters
i que segons es diu començarem a cremar els encenalls a les
portes dels seus obradors perquè s'iniciava el primer-temps, el bon temps i es
deixava l'hivern enrere i que l'encesa del muntó es feia amb un llum d'un cresol sostingut per un pal i que s'anomenava parot, i aquell em recorda a la (luciérnaga) cuca de llum.
!Ah¡ però els fusters no es conformaren en cremar les restes de
fusta, sinó amb el seu enginy iniciaren a fer adorns amb roba sobre aquelles i
com era un mon molt rival, cada vegada s'esforçaven per a fer-ho més complex i fins tot també amb picaresca respecte a clients u altres persones
que els fotien.
Tot queda en una
bonica llegenda que no té base documental, però vagi ja sabem el
que és. A la festa actual si que hi ha documentació registrada des de segle XVIII, encara que era per a regular on es podia prendre foc a la falla, ja que si es feia en carrers estrets hi havia perill d'incendi de les cases o altres edificis,
així que ja estem de la festa fallera a més de docents anys i el que ens queda, clar, ja que des del 2016 ha estat declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO
Òbviament de les torxes o falles també es va fer ús per als carrers quan es feia la festa en ells. O siga festes amb falles i ja sabem que la llengua és viva. Però com molt fets històric que tenen un origen de molt llunyà, no li falten les llegendes.
Com sabeu, el dia més important és el 19 de març, sant Josep, quan es celebra el dia del patró dels fusters
Falla de l'Ajuntament de València 2019
i tot acaba amb el foc perquè l'endemà comence de nou la festa
